lunes, 4 de marzo de 2013

"Les falles i els fallers de 1935", un artículo de D. Juan B. Juan.

 

 
 

La falla del año 1935:
Una poma es la que fon
la perdisió d'este mon.

 
 
 
 
 
   En el llibret de la falla de 1974, Juan B. Juan Baldoví describió cómo fueron las últimas fiestas falleras celebradas en Algemesí en 1935, en un texto titulado "Les falles i els fallers de 1935", del que tomamos este fragmento:
 
 
   "L'any que encapçala aquestes linies va ser el de la darrera falla que's va construir a la vila d'Algemesí: UNA POMA ES LA QUE FON, LA PERDICIÓ D'ESTE MON.
   Amb aquest títol es va plantar dita falla a la plaça de l'Ajuntament. Era aleshores la crítica de la falda curta rant als genolls, segons el gravat que publiquem, en la cual, els personatges que hi havien al voltant els representarem vestits amb roba, sabates o espardenyes, segons l'indumentária que li pertocava a cadascú. L'altária de la falla podria ser d'uns deu metres, aproximadament.
   Jo estime que pa ser aquella época de fa 39 anys, i havent.la construit uns aficcionats, sense cap mestre mes que la bona voluntad de tots, ja podria comptarse com una bona falla. Alló va constituir un gran éxit, gracies a la col.laboració del poble, a l'ajud económic de certes persones, com per exemple el cas del metge don Miguel Tortajada, que per uns numerets de rifa ens va donar VINT DUROS, (i encara regalá els números per si tocava la sort a la Comisió que tornarem a rifar la Radio, objecte de la rifa, i que, per cert encara la conserva Pepe el Coto, el practicant).
   La Comissió Fallera (si aixi podia considerarse), es componia d'una colla d'amics, la majoria tots fusters d'envases de magatzems de taronja.
   El lloc on es reunia la Comissió era la casa del promotor de tot, i també, com era natural, President, Eduard Borrás Sabater (el Campanero), com popularment el coneixia tothom. De vice-president estava Baptista Girbés Bresó; secretari, Joan Vendrell Alventosa; vice-secretari, Jaume Trull Carrasco; depositari, Vicent Garí Llopis; comptador, Josep Girbés Sabater, i certs cárrecs més que de moment no recorde, peró que'n desempenyaven entre altres, Francesc Girbés Naval, Vicent Poblador Alvarez, Vicent Lloret, Vicent Masiá Morales i Vicent Bay. Els cárrecs artístics recaigueren en els pintors Salvador Torres, i Josep Beltrán (autor del bocet de la falla). Salvador Escartí Naval s'encarregava d'escriure amb fina ironia l'explicació i relació de la falla, i, a l'autor d'aquestes linies li pertocava la tasca d'impremptar el llibret de la millor manera que puguera sortir al carrer.
   Abans no era menester, com ara, tant de requisit per a fer una falla, al menys a la vila d'Algemesí, i per aixó resultava tot més senzill.
   Ací tens, estimat lector, descrit en sintesi lo que fon "La Falla i els Fallers de l'any 1935".
 
 
 
 
   Y junto al boceto de la falla de 1935, Juan B. Juan añadió estos versos sobre aquella falla:
 
 
REMEMBRANÇA
 
Per ara, trenta nou anys fa,
pa que la vera tota la gent,
a la plaça de l'Ajuntament
aquesta falla es plantá.
 
Com vestien rant a genoll
tots sentien moltes curruixes,
i ara que van a mitjant cuixes
ja no mouen tant de soroll.
 
Eva, en aquell paratge
per més que fora lista
no va trobar modista
que li fera un altre traje.
 
I tanta vergonya li doná
vores d'aquella manera
que amb un pámpol de figuera
lo que sabem tots, es tapá.
 
 
 
 
 


miércoles, 27 de febrero de 2013

Centenario de Don Agustí Alamán i Rodrigo (Algemesí, 1912 - Valencia, 1994)

 
 
 
 
 
Don Agustín Alamán, director de la Coral Polifónica Valentina.
Un joven Agustí Alamán, autor del Virolai a la Mare de Déu de la Salut, en una fotografía publicada en 1947.
 
 
 
 
 
   Nació en Algemesí en 1912. Estudió Derecho y Música en Valencia, fué catedrático de música en Valencia, y pianista, compositor, fundador y director de la Coral Polifónica Valentina, entre otras cosas. Falleció en Valencia en 1994.
   Formó parte del grupo de colaboradores de la publicación Llevant (Algemesí, 1931), vinculada a la asociación la Gran Peña.
   Publicó varios libros de didáctica musical, y recopiló canciones tradicionales: Recull de càntics cristians (Valencia, 1955), Colección de trece canciones populares y siete villancicos o cançons de Nadal para uso de los niveles de EGB (Valencia, 1972).
   Entre sus obras, el poema sinfónico Per la flor del lliri blau (1972), basado en una rondalla tradicional valenciana.
   José Moreno Gans y Agustín Alamán recopilaron las partituras de las melodías de los bailes de la Procesión de Algemesí.
 
 
   Y su obra más conocida: la música del Virolai a la Mare de Déu de la Salut, Estrela del Matí, con la letra de Martí Domínguez, el año 1947, en el que combinó un fragmento de la música de la Muixeranga y la canción popular infantil M'alcí de matinet.





   En octubre de 1931, ya durante la república, publicaba en Llevant este artículo defendiendo la valencianía y la enseñanza del valenciano en las escuelas. Hay que tener en cuenta la situación política de la época, recién estrenada la república, y la juventud del autor. No sabemos cómo evolucionó su concepto de valencianía, aunque siempre mostró interés en la conservación de las tradiciones valencianas y la lengua y patria valenciana (su Recull de càntics cristians, por ejemplo, se publicó en 1955).


 




 

   De Agustí Alamán ya hablamos brevemente el 7 de septiembre de 2012 en la entrada Estrela del Matí. Virolai a la Mare de Déu de la Salut: La música de Agustí Alamán i Rodrigo, 1947.


   Hubiera sido interesante la realización de alguna exposición sobre los músicos de Algemesí, ó alguna otra actividad, con motivo del centenario del nacimiento de D. Agustín Alamán Rodrigo. Aún hay tiempo.




(En construcción)

 


sábado, 23 de febrero de 2013

El antiguo Carrer de Les Creus y el crimen de 1883

 

 
 
 
Carrer de Les Creus o "el Corro". Fotografía de Juan B. Juan, años 50.
(Con nuestro agradecimiento a C. J.)
 
  
 
 
 
Las casas de la izquierda ya no existen, y a la derecha de la iglesia de Sant Jaume hay un pequeño jardín.
 
 
 
 
 
 
   El carrer de les Creus, "el Corro", forma hoy una pequeña placita con un jardín, y ya no tiene aquel aspecto de antigua calle, estrecha, de viejas casas, con los adoquines tan incómodos para caminar como añorados por quienes aún los conocimos. La imagen en blanco y negro, de hacia finales de los años 50, está tomada desde más atrás. En cualquier caso la calle hoy es otra cosa. Sí, se echan de menos aquellas calles sin aceras, ó al menos es agradable verlas en una fotografía.
  La fotografía es de Juan B. Juan Baldoví (Sueca, 1903 - Algemesí, 1975), personaje a recordar también.
 
 
 
 
   De paso, un suceso que ocurrió en esta calle en 1883. Salió en bastantes periódicos. El recorte es de El Siglo Futuro, que reprodujo el texto publicado por El Eco del Júcar.
   En Algemesí siempre ha habido muchos bares. Y, además de bares, habia casinos, tabernas y otros. No sabemos el por qué del éxito de este tipo de establecimientos...pero podemos imaginarlo. Y, de vez en cuando, ocurrían cosas. Había una taberna en el carrer de les Creus, y allí se produjo un crimen en 1883.
   Dudábamos si incluir este texto, pero dado que está disponible en la Hemeroteca Digital, y ya ha pasado mucho tiempo, no creemos que pueda molestar a nadie (de vez en cuando, pondremos algún suceso, una de esas pequeñas tragedias olvidadas de nuestra historia local).
 
   
 
 
 
 
El Siglo Futuro, 14 de noviembre de 1883.
Biblioteca Nacional - Hemeroteca Digital.






lunes, 18 de febrero de 2013

Versos del P. Amadeo López i Bomboí. El llibret de la "Falla de la Plaça del Cabdill" de Algemesí, 1974

  




Boceto de la Falla de la Plaza del Caudillo, hoy Plaza Mayor. 1974.




   No se plantaban fallas en Algemesí desde 1935. En 1974 volvió a celebrarse la fiesta, con esta falla de la plaza Mayor, entonces llamada del Caudillo.


   El llibret lo escribió el P. Amadeo López i Bomboí, de las Escuelas Pías. Había nacido en Algemesí en 1917, donde falleció el 18 de febrero de 2006.


   Comenzaba el llibret con los siguientes versos:



LA CIUTAT D'ALGEMESI
HA PLANTAT FALLES PER FI


Clavileny els núbols bat
volant com una gavina
com a símbol ben trobat
d'un entrellat que ens inclina
a viure sense entrellat.


¿Per què, direu, hi ha entrellat
que un puny d'homens drets i fets,
sense por, s'han arriscat
mentre els altres se estan quiets,
i una falla ens han plantat?


¿I després ja de tants anys,
superant un munt d'obstacles,
i amb més pèrdues que guanys,
arriben a fer miracles
pels seus esforços i afanys?


(...)


   Y después de un festivo repaso a los medios de comunicación, la crisis económica (otra más), el paso a nivel de la Renfe que no llegaba nunca (y lo que tardaría en llegar), la E.G.B. (otra reforma educativa), el fútbol, la universidad, y algunos aspectos de nuestra plaza de toros ("També en la falla s'expliquen, que en nostra plaça de bous, on caben sis, dotze en fiquen, i com volen estar tous, els carafalers critiquen..."), el Padre Amadeo terminaba el llibret con un mensaje optimista para el lector:





ADÉU...,I BON PROFIT.

L'explicació i relació
de la falla s'acabat.
Mil gracies per l'atenció,
si el llibret has fullejat.
Si en recordar-lo et somrius,
i un poquet més feliç vius,
sí diré que te entrellat.

(...)


Si la falla un vincle fora
de germanor, i arribara
a fer, que tothom pensara,
que tots nàixen en bon hora,
si l'estima entre tots creix,
el conviure pot ser l'eix
d'una vida encantadora.





 P. Amadeo López i Bomboí (Algemesí, 1917 - 2006).



   Esto ha sido sólo un pequeño homenaje en el aniversario del P. Amadeo.
   Sobre las Fallas en Algemesí ya hablaremos en otra ocasión...




(Todavía en construcción...)




jueves, 14 de febrero de 2013

Monasterio de Fons Salutis. La Gruta de Lourdes





   




   Recreación de la gruta de Lourdes situada en un pequeño y recoleto rincón del jardín del ex Monasterio Cisterciense de Fons Salutis de Algemesí.



"Yo soy la Inmaculada Concepción"
La Virgen a Santa Bernardette, el 25 de marzo de 1858.
El Dogma de la Inmaculada Concepción fue promulgado por Pío IX el 8 de diciembre de 1854, en la bula Ineffabilis Deus.






miércoles, 13 de febrero de 2013

La Guerra Civil en Algemesí. La Gestora Municipal y el Consell Municipal, 1936 - 1937

 
 
 
 
 
Gestora municipal del Frente Popular en Algemesí. Entre el 28 de febrero y el 20 de noviembre de 1936.
 
 
 
 
Consell municipal de Algemesí. Entre el 20 de noviembre de 1936 y el 16 de junio de 1937.
 
 
 
 
 
 
   Estas listas se publicaron en el librito titulado Recuperació de la Memòria Històrica, editado por el Ayuntamiento de Algemesí en 2006 con motivo del aniversario de la Guerra Civil. Hubo además una exposición en el Museo del Convent, conferencia, etc.
   Las hemos incluido aquí, ya que en la entrada anterior se trataba de la quema de iglesias e imágenes y para añadir algunos nombres al contexto histórico de la Guerra Civil en Algemesí.
   También esto forma parte de nuestra Memoria Histórica.
 
 
 
 
   Añadir que, como explica en su artículo del mismo librito el cronista de Algemesí D. Francisco J Llàcer "Ja el 25 (de julio) cremaren l'esglesia del Convent de Sant Vicent Ferrer i per la nit la Comissió Gestora presidida per Salvador Blasco, que actuava des de el 28 de Febrer del 36, fon substituïda per un Comité de Defensa del Poble que ordenà la requisa de escopetes, l'organització de controls i barricades en totes les eixides del poble i de la execucció de les sentències d'elements destacats de la dreta, sense arribar al crim. L'1 d'Agost es nomenà el Comité de Salut Pública i a partir d'ara comencen els assassinats, les detencions arbitraries, les apropiacions de cases, locals i mitjans de transport, els incendis d'esglesies i destrucció d'imatges, i fins i tot l'arreplega a domicili de quadres i estampes religioses".
  
 
 
 
 
(En construcción)
(continuará)