Las Fallas, festa de carrer: La opinión de Martí Domínguez

 

 

 

 

 Portada del Llibret de la Falla de la plaza Mayor, Algemesí 1974.

   Los versos de la Explicació i Relació de aquella primera falla, de los que ya hablamos en una entrada anterior (febrero de 2013), eran del P. Amadeo López Bomboí, de las Escuelas Pías.

 

 

 

   

   Las Fallas de San José. Tradición, fiesta popular, festa de carrer. Fiesta que identifica a un pueblo, también en Algemesí desde 1974.

    Sobre la fiesta de las fallas escribió D. Martí Domínguez Barberá (Algemesí, 1908 - Valencia, 1984):
 

   "Hi ha gent que pensa que la cosa principal de la Falla és el cartó artístic.

   I es que no veuen que el cartó, per més artístic que siga, només és la capsa. Si eixe cartó faller, i el seu bastiment o esquelet de fustería, cobren certa caloreta i vivor, amb la guarnició o enmarcament que l'acompanya - pólvora, músiques, etc. - és degut a les arrels humanes que el sustenten. Arrels humanes de forta densitat comunitària: Veïnals.

   Es el seu bressol i veritable ser, la falla és cosa de veïnat. Una confabulació de carrer, de barri, de gent comboianta. (...)

 

   No, no es el cartó (ni la pirotècnia, ni els tabals o bandes de música) la substancia autèntica de la falla. La substancia està precisament en allò que no és cartó ni materialitat, ni soroll; es a dir, en tot allò que tinga d'humana caloreta, de convivencia pacífica i alegre. Aixó que és l'ànima de tota festa autèntica."