lunes, 11 de abril de 2016

Tradiciones de Pascua en Algemesí

 

 

 
 
"Les alqueries dels horts eren punts d'aplec."
Fotografía de "Festa a la Ribera: les Festes d'Algemesí."
 
 
 
  
 
   Y después de la Semana Santa, lo típico era ir al campo las familias, las cuadrillas de jóvenes, a jugar, cantar, saltar a la cuerda. A pie, en camionetas, hasta en carro. Hasta había una indumentaria, al menos en algún tiempo a las zapatillas que se estrenaban para la ocasión se les llamaba "pascueras". El caso era salir al campo y seguir la tradición.
   Y comer la mona de Pascua, acompañada de huevo duro a veces coloreado que los niños rompían en la frente del otro (al grito de "ací me pica, ací me cou, ací trenque l'ou"), lechuga, y longaniza de Pascua.

   Meriendas de Pascua que recuerdan algunos elementos de la Pascua Judía (Pesaj), en la que aparecen asimismo elementos como el huevo cocido (Betzá o Beitzá), los panes (matzot ó Matzá), y la lechuga (Jazeret).

   Y como expresión de pertenencia al Cristianismo, se añadiría la longaniza, ya que la carne de cerdo está prohibida en el Judaísmo.


   Reproducimos un texto del imprescindible libro "Festa a la Ribera: les Festes d'Algemesí", de Josep Antoni Domingo i Borràs, que expresa perfectamente cómo eran aquellas tardes de campo, a comer la mona de Pascua:

   "En acabar de dinar s'animava la población amb el trepig de la gent. Pels carrers que aviaven a l'horta sortia un animós seguici cap els llocs preferits per jugar i menjar-se la mona. Pel carrer de la Muntanya eixien cap el Moli Nou o les eres i sequerets que hi eren entre el Calvari i l'ermita de Sant Onofre; pel portalet dels Anecs al sec bras del riu; pels carrers del Molí i de l'Horta cap a la Canaleta, els horts de Cabanes o el de la Minyoneta o bé el de Panon - avui deformat en "Panous" -, ja passat el portalet de Sant Joan Baptiste. era parada quasi obligatòria l'hort dels "Panes" per comprar una lletugueta d'encisam amb que ajudar el berenar; pel carrer de Santa Bàrbara anaven cap el teular de Verdeguer i de Gori o més llunyà al Barquet del tío Nelo; i pel de Valencia al sequer dels "Raimera" i les eres. Proveïts, els fadrins amb la corda, marraixa i cistella, i els pares de familia a més amb el catxerulo per entretenir els xiquets, tots, grans i menuts, eixien al camp per compli una vegada més el ritual naturalístic de la Pascua Florida.
   Berenant-se la mona, jugant i cantant - o millor dit, amb jocs acompassats de cançons -, i entre preparatius i carreres per empinar el catxerulo, empraven la festívola vesprada (...)"

   (De "Festa a la Ribera: les Festes d'Algemesí". Josep Antoni Domingo i Borràs. 1983)



 
 
Una Mona de Pascua, de las caseras. 
 
 
  


No hay comentarios: