domingo, 19 de julio de 2015

Trabajadores de un almacén, principios del XX






  


   Impresionante fotografía de un grupo de trabajadores de Algemesí. Poco más puede decirse. Sólo hay que observar los rostros, los detalles, la indumentaria, esos niños sentados delante, la anciana a la derecha, los cuidados peinados de las trabajadoras, los gestos serios, seguramente cansados... El fotógrafo, con sus aparatos y puesta en escena, era algo insólito, una novedad dentro de la rutina del trabajo cotidiano. Y ahí quedaron para siempre, en un retrato de grupo, ya más que centenario.


   Fotografía publicada en el magnífico, aunque breve, librito Algemesí Imatges i Records (de donde la hemos tomado), con este texto:
   "Grup de treballadors del magatzem El Xiquet en l'atzucac del carrer del Rei En Jaume. Era típic fer festa quan finalitzaba la temporada de la confecció de la taronja. La mà d'obra femenina, les encaixadores, era fonamental per a la comercialització (1924 - 1925. Cedida per Joaquín Ferrís Toldrà.)


   Por cierto que la fotografía no puede ser de los años veinte. El tipo de peinado, con ese recogido tan característico, que lucen la mayoría de las trabajadoras, sólo se utilizó hacia 1905 - 1910.
   Por desgracia, al parecer no consta el nombre del fotógrafo (nada dice en el librito).



 Fotografía: Algemesí. Imatges i Records. 1996





lunes, 13 de julio de 2015

Retrato con caballo y motocarro, foto Beltrán





  




   Parece ser la calle Valencia, donde estaba la fabrica de gaseosas Segura. El fotógrafo retrató a este joven a caballo, y en la imagen se cuelan un par de personajes que pasaban por allí. Y un motocarro. Deben ser los años 50 o primeros 60. No lo sabemos seguro.
   La fotografía es de Beltrán, un clásico de los fotógrafos de Algemesí.


   (Colección particular. Con nuestro agradecimiento a A. B.) 



   Edito: Efectivamente, es la calle Valencia, y en la fotografía aparecen trabajadores de la llimonería. Gracias por la información, proporcionada en el grupo de Algemesí Antic el 9 de noviembre, 2017.




lunes, 6 de julio de 2015

Vista aérea de la Plaza Mayor

 
 
 
 
 
   Vista aérea de la Plaza Mayor y su entorno. Pueden verse las hoy desaparecidas casas que había adosadas al Ayuntamiento, y el solar sobre el que se edificó la ampliación del mismo. La plaza se utilizaba entonces como parking.
 
 
Fuente: Generalitat Valenciana. No se indica fecha ni fotógrafo.
 
 


sábado, 4 de julio de 2015

Calle de la Montaña, 1925

 
 
 
 
 
ALGEMESI.- Calle de la Montaña.
 
 
 
 
   Hacia 1925 contaba Algemesí con alrededor de 12000 habitantes. Villa agrícola, pero también cada vez más comercial y con una industria en alza. Los productos principales eran arroz, naranjas, cebollas cacahuete, pimientos, tomates, alubias y chufas. Había cuarenta almacenes de naranja y siete molinos de arroz, además de fábricas de conservas vegetales, aceite de cacahuet, tejas, ladrillos y baldosas, muebles, hielo, papel timbrado...
   En la imagen, una vista de la calle Montaña, con aquellas grandes casas señoriales, y el siempre presente Campanar de San Jaime al fondo, en una fotografía anónima (puesto que no se cita al autor, quizás Talens).
 
 
 
 
   Fuente: Diario de Valencia, 30 de octubre de 1925. Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.
 
 
 

martes, 30 de junio de 2015

En el antiguo Mercado

 

 
 

 Algemesí (Valencia). Vista parcial del Mercado (detalle).
Tarjeta Postal. Madrid, Fototipia. Castañeira, Alvarez y Levenfeld. Principios del XX.
Fuente: Biblioteca Valenciana.
 
 
 
 
   Un grupo de mujeres, y algunos hombres y niños, frente al antiguo Mercado de Algemesí. Los niños se movían y casi todos salieron borrosos. Ha llegado un fotógrafo, y la gente observa con curiosidad. El sol deslumbra.
   Hay muchos detalles en esta fotografía: la indumentaria popular, los gestos, esos rostros del pasado.. Gentes anónimas, que quizás pasaban por allí, antepasados inmortalizados en un momento de su vida cotidiana, yendo al Mercado un día cualquiera, a principios del siglo XX, hace cien años.
   La imagen es un detalle de la conocida tarjeta postal del antiguo Mercado, inaugurado en 1895. La verja se colocó en 1903. 
 
 
 
 
 
 
 


viernes, 26 de junio de 2015

La fiesta de San Juan en el "carrer de l'Horta" y "L'arquet de San Joan Baptista"






Portada de "La Festa del Carrer de l'Horta", por Lluís Martínez, 1964.





  
   En la calle San Juan Bautista, carrer de l'Horta, se celebraba el día del santo, como fiesta de calle, como explica en verso Lluís Martínez en el librito "La festa del carrer de l'Horta", publicado en 1964. En la portada, el dibujo reproduce el antiguo portal de Sant Joan, una de las entradas de Algemesí.
   Paellas, dulces, tracas, pasacalle, bailes, Misa Mayor, procesión, serenata, componían la fiesta de San Juan Bautista del carrer de l'Horta. En los versos de Lluís Martínez vemos las tradiciones, los personajes reales, el Algemesí festivo y cotidiano.


   En la víspera se arreglaban las casas para la fiesta:

S'emblanquinen les façanes
de cap a cap del carrer.
Es pinten portes i reixes
i se crida al llumener.

   Y las mujeres preparaban dulces:

Com és vespra de Sant Joan
en el forn de la Barrera
les dones fent cua van
per fer dolços de primera.

    Y cita a un personaje popular:

Vicenteta, la Barrera,
flaca, ardida i esguitosa,
era la millor fornera,
sabuda, neta i xistosa.

   Se hacían diversos dulces, coques, magdalenas, rollitos de aguardiente..., y sobre todo fogassetes:

  La pasta més popular
i més propia de la festa
de bon mos i paladar
és sempre la fogasseta.

   El día de San Juan comenzaba con una despertà, y seguía con  música:

Centenars de tronadors
d'esclafits tan retumbants
eren els primers honors
el dia de Sant Joan.
Quan deien, el foc amaina
tot lo mon a tirar murta
i Antonino a la dolçaina
sense dents, bufa que bufa.

   Y la música, siempre protagonista en las fiestas:

A penes poqueta nit
la dolçaina i el tabal
eren pregó i primer crit
de la festa veïnal.
Entre el Peret i Antonino
un feix de coets voladors
replegaven els xiquillos
del carrer i alrededors.


   Por la mañana, tras el pasacalle, llevar el santo hasta la Iglesia, la Misa con sermón, mientras se preparaban suculentas comidas: paellas, olla, arroz al horno...
   Y más tracas, y Antonino, sens parar fa la dolçaina trinar.
   Lluís Martínez habla también de los bailes de la fiesta:

Les danses, aquelles danses
tan pròpies del carrer l'Horta!
Els costums dels nostres pares
s'han quedat de mata morta!
(...)
Les xiques, de llauradores
i els xics calçats els camals.
Balleu-les, festers, que tornen
aquelles danses d'abans!


   La Procesión retorna a San Juan Bautista a su hornacina en el portal:

Els veíns dela Placeta
carrer Verdeguer, i Ràfol
Donyanes, Capella i Berca
com així els de Sant Cristòfol.
Apretats en les voreres
a les portes o un cantó
s'associen a estes festes
veient pasar la processó.

   Y se elige por sorteo a los festeros del santo:

De l'èsglesia Sant Joan
van tornant on es venera
i els veíns pensant estan
dels nous fester i festera.
La cosa marxa a presseta
i en un momentet se sap,
està escrit en la bolleta
que un xiquet ha tret del sac.

    La de San Juan Bautista es ejemplo de tradicional festa de carrer, participativa, sencilla. Termina Lluís Martínez:

Sant Joan torna al Portal
per passar-hi un any sencer,
recibint sempre el voler
d'aquella fe veïnal.
Altra nota de color
era en acabant la festa
portar en el mocador
els xiquets la fogasseta.
Per la nit fan serenata
i per en després, Castell,
i a voltes la coetada
arma gran escaramell.



   También Joaquim Pérez evocaba aquel portalet en "L'arquet de San Joan Baptista", incluido en su libro "Fulles Seques", publicado en 1995:

     "El carrer del Molí tenia portal. També en tenia el dels Ánecs, però el que va sobreviure a tots va ser el portalet de Sant Joan Baptista. Un arc de maçoneria que sostenia dalt una mena d'ermiteta o casalici, on una gran finestra encristallada que donava al carrer, i deixava veure el Sant Joan (...).
   L'arc de Sant Joan Baptiste donava eixida a l'horta, per aixó el carrer en llenguatge popular era el de l'Horta, un carreret estret i desacostumadament recte com un fil, un dels més característics del poble i dels més coneguts i tradicional...."




 Recreación del Portalet de Sant Joan, copia de las pinturas de Rafael López Bomboí, realizada por una sobrina del autor.