Portada de "La Festa del Carrer de l'Horta", por Lluís Martínez, 1964.
En la calle San Juan Bautista, carrer de l'Horta, se celebraba el día del santo, como fiesta de calle, como explica en verso Lluís Martínez en el librito "La festa del carrer de l'Horta", publicado en 1964. En la portada, el dibujo reproduce el antiguo portal de Sant Joan, una de las entradas de Algemesí.
Paellas, dulces, tracas, pasacalle, bailes, Misa Mayor, procesión, serenata, componían la fiesta de San Juan Bautista del carrer de l'Horta. En los versos de Lluís Martínez vemos las tradiciones, los personajes reales, el Algemesí festivo y cotidiano.
En la víspera se arreglaban las casas para la fiesta:
S'emblanquinen les façanes
de cap a cap del carrer.
Es pinten portes i reixes
i se crida al llumener.
Y las mujeres preparaban dulces:
Com és vespra de Sant Joan
en el forn de la Barrera
les dones fent cua van
per fer dolços de primera.
Y cita a un personaje popular:
Vicenteta, la Barrera,
flaca, ardida i esguitosa,
era la millor fornera,
sabuda, neta i xistosa.
Se hacían diversos dulces, coques, magdalenas, rollitos de aguardiente..., y sobre todo fogassetes:
La pasta més popular
i més propia de la festa
de bon mos i paladar
és sempre la fogasseta.
El día de San Juan comenzaba con una despertà, y seguía con música:
Centenars de tronadors
d'esclafits tan retumbants
eren els primers honors
el dia de Sant Joan.
Quan deien, el foc amaina
tot lo mon a tirar murta
i Antonino a la dolçaina
sense dents, bufa que bufa.
Y la música, siempre protagonista en las fiestas:
A penes poqueta nit
la dolçaina i el tabal
eren pregó i primer crit
de la festa veïnal.
Entre el Peret i Antonino
un feix de coets voladors
replegaven els xiquillos
del carrer i alrededors.
Por la mañana, tras el pasacalle, llevar el santo hasta la Iglesia, la Misa con sermón, mientras se preparaban suculentas comidas: paellas, olla, arroz al horno...
Y más tracas, y Antonino, sens parar fa la dolçaina trinar.
Lluís Martínez habla también de los bailes de la fiesta:
Les danses, aquelles danses
tan pròpies del carrer l'Horta!
Els costums dels nostres pares
s'han quedat de mata morta!
(...)
Les xiques, de llauradores
i els xics calçats els camals.
Balleu-les, festers, que tornen
aquelles danses d'abans!
La Procesión retorna a San Juan Bautista a su hornacina en el portal:
Els veíns dela Placeta
carrer Verdeguer, i Ràfol
Donyanes, Capella i Berca
com així els de Sant Cristòfol.
Apretats en les voreres
a les portes o un cantó
s'associen a estes festes
veient pasar la processó.
Y se elige por sorteo a los festeros del santo:
De l'èsglesia Sant Joan
van tornant on es venera
i els veíns pensant estan
dels nous fester i festera.
La cosa marxa a presseta
i en un momentet se sap,
està escrit en la bolleta
que un xiquet ha tret del sac.
La de San Juan Bautista es ejemplo de tradicional festa de carrer, participativa, sencilla. Termina Lluís Martínez:
Sant Joan torna al Portal
per passar-hi un any sencer,
recibint sempre el voler
d'aquella fe veïnal.
Altra nota de color
era en acabant la festa
portar en el mocador
els xiquets la fogasseta.
Per la nit fan serenata
i per en després, Castell,
i a voltes la coetada
arma gran escaramell.
También Joaquim Pérez evocaba aquel portalet en "L'arquet de San Joan Baptista", incluido en su libro "Fulles Seques", publicado en 1995:
"El carrer del Molí tenia portal. També en tenia el dels Ánecs, però el que va sobreviure a tots va ser el portalet de Sant Joan Baptista. Un arc de maçoneria que sostenia dalt una mena d'ermiteta o casalici, on una gran finestra encristallada que donava al carrer, i deixava veure el Sant Joan (...).
L'arc de Sant Joan Baptiste donava eixida a l'horta, per aixó el carrer en llenguatge popular era el de l'Horta, un carreret estret i desacostumadament recte com un fil, un dels més característics del poble i dels més coneguts i tradicional...."
Recreación del Portalet de Sant Joan, copia de las pinturas de Rafael López Bomboí, realizada por una sobrina del autor.
