Mostrando entradas con la etiqueta Fallas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fallas. Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de marzo de 2021

Una Falla en la Plaza

 






Una falla en la Plaza Mayor
Fotografía particular, anónima (detalle).
(Con nuestro agradecimiento a A. B.)



   Una pequeña Falla en la Plaça Major, que aquí aparece, y ahora sorprende quizás, utilizada como aparcamiento. Y aquellos coches... Algún Seat 600 vemos por ahí.

   Según leemos en el grupo de Algemesí Antic, donde ya salió esta fotografía, sería la Falla de 1975. La verdad es que no lo sabemos. Una nota dice: "plaza mayor, antes del Caudillo" (pero eso pudo escribirse tiempo después, y ni recordamos en qué año cambió el nombre de la plaza...).

   La fachada de Sant Jaume como fondo, siempre se busca esa imagen, que esto es Algemesí... Aún allí las cabezas de los Santos Vicentes decapitadas.

   Por desgracia, no por mucho tiempo se plantó Falla en la Plaza.

   Desde la recuperación de la fiesta fallera en Algemesí en 1974, la fiesta ha ido a más. Cierto que no es lo mismo que en Valencia, pero hay que reconocer que la mascletá en el Parque, gracias al entorno cerrado, dicen que se consigue un sonido importante, ensordecedor, es decir, como debe ser...

   Feliz día de San José, en el año que ha sido declarado "Año de San José", conmemorando el 150 aniversario de su declaración como Patrono de la Iglesia Universal (decreto Quemadmodum Deus, del Papa Pío IX, 1870).




   (No tiene nada que ver con el tema, y además no sirve de nada, pero no está de más recordar que es de buen gusto y cortesía, cuando se utiliza contenido de, por ejemplo, este blog, añadir el correspondiente enlace, citar la fuente, y no limitarse al copia y pega, etc...)



lunes, 18 de abril de 2016

La Muixeranga en Valencia, 1934




 
"Los muixerangueros en la plaza de Emilio Castelar".
Y "Una de las figuras más complicadas de la muixaranga."
Fotografías de Cabrelles y Barberá Masip. Las Provincias, 17 de marzo de 1934.
   
 
 
  La Muixeranga estuvo en las Fallas de Valencia el 16 de marzo de 1934, actuando por la mañana en la entonces plaza de Emilio Castelar y "en los barrios populares", y por la tarde en los poblados marítimos.
 
   Las Provincias presentaba así este evento:
 
   "Esta nota de folk-lore valenciano que hoy admirarán a su sabor los ciudadanos de la capital, procede de Algemesí, donde se ha mantenido siempre con extraordinario vigor junto con la "Dança dels Bastonets i la planxa", y la de "Els tornejants", más frecuentes en nuestros espectáculos populares.
   El grupo de la "Muixaranga" consta de treinta hombre, dos niños, dulzainero, tamborilero y maestro de baile. Este último es Francisco Blay, más conocido por "quico el Barber".
   Los "Muixarangueros" van vestidos estrafalariamente, pues la danza se llama también "Ball dels locos", y sus ejecutantes llevan un uniforme (?) de locos que se reduce a pantalón y blusa listados y un gorro con orejeras. El maestro suele lucir sombrero de tres picos, por ser el "Pare dels locos". Probablemente esta indumentaria del maestro fue impuesta en el siglo pasado como reminiscencia de la escena del Manicomio en la zarzuela "Jugar con fuego", que obtuvo extraordinario éxito.
   El sastre de teatro que serviría la ropa, disfrazó al maestro con el traje del  Marqués de Caravaca, y el maestro se encontró muy a gusto con esta distinción.
   La "Muixaranga" no es un baile aún cuando todos sus movimientos procuran sujetarse a ritmo.
   Comienza la exhibición con un desfile y dispersión en dos filas que dibujan volutas opuestas, a son de dulzaina y tamboril, en forma que resulta cómica por la excesiva seriedad y ritmo que procuran darle sus intérpretes. Este desfile se repite tantas veces como los "muixarangueros" derruyen una pirámide y se preparan para construir otra.
   Porque este es el verdadero trabajo de la "Muixaranga": la construcción de pirámides humanas, a manera de los atletas circenses.
   Algunas son de bella estructura, todas difíciles y las más elevadas, de verdadera exposición para los ejecutantes.
   En Barcelona hay una nota de folk-lore muy similar: los llamados "Xiquets de Valls". Sin que nos ciegue la pasión, puede pronto apreciarse que la "Muixaranga" de Algemesí es de más decidido y bravo empuje.
   Es indudable que llamarán la atención allí donde actúen."
 
   (Las Provincias, 16 de marzo de 1934)
 
 
 
   Al día siguiente se publicaron estas dos fotografías y se decía en las crónicas:
 
   "Ayer fue el día de la presentación de la Muixaranga de Algemesí, uno de tantos grupos populares que en épocas de fiestas exhiben sus agilidades, su destreza o su habilidad para ciertos pasos de danza. La de Algemesí se distingue por sus trajes extravagantes y el difícil alarde de fuerza y equilibrio en la formación de pirámides humanas. Fueron muy bien recibidos por el público tan originales juegos y llamó extraordinariamente la atención de la gente forastera que siguió aumentando en la ciudad."
 
   "La Muixaranga de Algemesí estuvo por la mañana en el Ayuntamiento, para realizar ante la ciudad su primera exhibición.
   Frente al Ayuntamiento realizaron admirablemente variados ejercicios que fueron muy admirados y aplaudidos.
   El alcalde les felicitó por el entusiasmo que la población de Algemesí ha puesto en conservar la valiosa tradición valenciana coreográfica.
   Luego repitieron sus juegos en varias calles de la ciudad y fueron muy aplaudidos.
   Por la tarde estuvieron en las calles del distrito del Puerto y nuevamente cosecharon abundantes aplausos."
 
   (Las Provincias, 17 de marzo de 1934) 
 
 
   Fuente: Las Provincias. Prensa Histórica.
 


   Puede verse también: La Muixeranga de Algemesí en Valencia, 1934


sábado, 19 de marzo de 2016

Falla de la plaza del Mercado 1934






 Falla de la plaza del Mercado de Algemesí, 1934.
Fotografía anónima. Colección particular (con nuestro agradecimiento a AB.)

  

   Fotografía anónima del boceto de la falla de la plaza del Mercado del año 1934. El lema era "La indichestió dels caramelos y la llum vaixa". Sátira y crítica local, personajes que entonces serían seguramente bien reconocibles, una especie de cartel de Arroz Sos, edificios pintados, y la nota picante y muy fallera del retrete. Lástima no disponer de los versos y la explicació de la falla.. 
   Un boceto similar, más simplificado, de esta misma falla se publicó también en Las Provincias. En el lateral, los autores de la falla, Soler (?) y Beltrán:




Las Provincias, 17 de marzo de 1934. Prensa Histórica.




   Puede verse también: Fallas de Algemesí en la década de los treinta



domingo, 8 de marzo de 2015

Falla San José de Calasanz, 1978. Explicació i Relació de la Falla

 
 




Insignia de la Falla.
 
 

Boceto de la Falla San José de Calasanz - Padre Bleda y adyacentes, 1978.





   Versos dedicados a las Falleras Mayores, señoritas Gema Alborch y María Luisa Durá. Y saludo del Presidente, Rosendo Alborch, y el Presidente Infantil, Josep Camarasa Rubio.
  




 
 
Comisión Ejecutiva, versos de la Explicació i Relació de la Falla, y Corte de Honor de las Falleras Mayores.
 
 
 
 
   Explicació i Relació de la Falla:
 
 

 
 
 
 
   Publicado en el libro de Fallas de Algemesí de 1978.
 
 
 


domingo, 22 de febrero de 2015

Fallas de Algemesí en la década de los treinta

 
 
 
  


 
Fallas de Algemesí, 1932.
 La Correspondencia de Valencia, 16 de marzo de 1932.
 
 
 
 
   En 1932 se plantaron tres fallas en Algemesí, como explicaba La Correspondencia de Valencia, donde se publicaron estos bocetos. No dan allí más explicaciones. Fallas sencillas, a la antigua, que seguramente ironizaban sobre temas locales.
   De 1933 no hemos encontrado datos en la prensa. Y de 1934 se publicó en Las Provincias el boceto de esta Falla, que tenía como lema "Las rifas de caramelos":
 
 
  
 
 Fallas de Algemesí, 1934.
Las Provincias, 17 de marzo de 1934.
 



   Más datos tenemos sobre las Fallas de 1935, las últimas que se plantaron hasta la recuperación de la fiesta en 1974, recogidos en  el artículo "Les falles i els fallers de 1935", de Juan B. Juan, publicado en el llibret de la Falla Plaça del Capdill, en 1974. El llibret de la falla de 1935 era de Salvador Escartí Naval, que escribió también el de una falla del Mercat (desconocemos en qué año).
   Se decía además en el citado artículo de 1974: 
   "Queda clar, i es de reconeixer que aquella falla no tenia punt de comparació amb la actual (la de 1974, se entiende). Aleshores no teniem reina fallera, ni calia, per tant, cort d'honor; peró en camvi si teníem moltes xiques guapes que cosíen els trajes i vestíen els ninots...".
 
 
 
 
 
 
 
Falla de 1935.

 
 
  
 


domingo, 16 de marzo de 2014

Las Fallas, festa de carrer: La opinión de Martí Domínguez

 
 
 
 
 Portada del Llibret de la Falla de la plaza Mayor, Algemesí 1974.
   Los versos de la Explicació i Relació de aquella primera falla, de los que ya hablamos en una entrada anterior (febrero de 2013), eran del P. Amadeo López Bomboí, de las Escuelas Pías.
 
 
 
   
   Las Fallas de San José. Tradición, fiesta popular, festa de carrer. Fiesta que identifica a un pueblo, también en Algemesí desde 1974.

    Sobre la fiesta de las fallas escribió D. Martí Domínguez Barberá (Algemesí, 1908 - Valencia, 1984):
 
   "Hi ha gent que pensa que la cosa principal de la Falla és el cartó artístic.
   I es que no veuen que el cartó, per més artístic que siga, només és la capsa. Si eixe cartó faller, i el seu bastiment o esquelet de fustería, cobren certa caloreta i vivor, amb la guarnició o enmarcament que l'acompanya - pólvora, músiques, etc. - és degut a les arrels humanes que el sustenten. Arrels humanes de forta densitat comunitària: Veïnals.
   Es el seu bressol i veritable ser, la falla és cosa de veïnat. Una confabulació de carrer, de barri, de gent comboianta. (...)
 
   No, no es el cartó (ni la pirotècnia, ni els tabals o bandes de música) la substancia autèntica de la falla. La substancia està precisament en allò que no és cartó ni materialitat, ni soroll; es a dir, en tot allò que tinga d'humana caloreta, de convivencia pacífica i alegre. Aixó que és l'ànima de tota festa autèntica."
 

 
 


jueves, 27 de febrero de 2014

Las Fallas de 1974 (IV). La Comisión Infantil

 
 
 
 
 
El Presidente de la Falla Infantil, Juan Vicente Felici Portalés.
 
  
 
Vicepresidentes de la Comisión Infantil.



 
Niños de la Comisión Infantil.
 
 
 
 
   Y finalmente, la Comisión de la Falla Infantil.
  En esta Comisión había, al parecer, muchos cargos: Un presidente, cuatro vicepresidentes, secretario y vicesecretario, tesorero y vicetesorero, contador y vicecontador, delegado y vicedelegado de festejos, delegado y vicedelegado de loterías, y hasta un vocal. El caso era participar lo mejor posible en estas recuperadas fiestas. Todo era novedad, y todo estaba por hacer.
   En 1974 sólo se plantó una falla en Algemesí, la de la Plaza Mayor. Hoy, cuarenta años después, ya son diez.
   El próximo 1 de marzo tendrá lugar la Crida, y será inaugurada la Exposició del Ninot en el Museu de la Festa.
 
 
   Con motivo de este cuarenta aniversario hemos querido recordar a algunos de los que iniciaron estas fiestas de San José en Algemesí, fiestas que ya forman parte de nuestras tradiciones.
 
 
 

 


miércoles, 26 de febrero de 2014

Las Fallas de 1974 (III). La Fallera Mayor Infantil y la Corte de Honor

 

 
 
 
 
 La Fallera Major Infantil, María Vicenta García Mateu.
Foto Nacher.
 
 

 
 
 
 
Niñas que formaron la Corte de Honor Infantil en aquellas primeras fiestas falleras de Algemesí de 1974.
 
 
 
 

 


martes, 25 de febrero de 2014

Las Fallas de 1974 (II). La Corte de Honor

 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
   Estas jóvenes constituyeron la Corte de Honor de la Fallera Mayor en aquellas fiestas falleras de Algemesí de 1974. Las fotografías se publicaron en el correspondiente llibret de la falla, realizado en la imprenta Juan.
   Llama la atención la indumentaria, el peinado, y las peinetas tan grandes que  se utilizaban en esa época.
 
 
 
 

 

sábado, 22 de febrero de 2014

Las Fallas de 1974 (I)

 
 
 
 
"Senyoreta Guadalupe Vila Hurtado, Fallera Major."




 
"Reina del Foc, Rosa Mª Sánchez Algarra y Reina de la Simpatía, Conxeta Navarrete Mallorquín."
 
 
 
 
 
    En 1974 volvieron a celebrarse las Fallas en Algemesí. Se plantó la de la Plaza Mayor.
   Y estas fueron la primera Fallera Mayor  y las Reinas del Foc y de la Simpatía, en unas fiestas que hoy, cuarenta años después, están ya consolidadas.
 
   Fotos Nacher.
 
 
 



lunes, 11 de marzo de 2013

La Fallera Mayor y la Corte de Honor de las fallas de 1978

 
 
 
 
 
La Fallera Mayor de Algemesí de 1978, María-Miracle Portalés i Puigvert.
 
 
 
 

    Desde 1974, las fiestas de fallas en Algemesí se fueron consolidando. En 1976, a la falla de la Plaza Mayor se añadieron las de Víctor Pradera y Tres Moreres. Y en 1977, Ideal Terraza, Santa Bárbara y Plaça del Mercat.
    En 1978, las comisiones de San José de Calasanz y Plaça de Cabanilles.
    La Junta Local Fallera de Algemesí, de la que era presidente Juan Montrull Bartual, editó en 1978 un libro de fallas conjunto de todas las comisiones.





La Corte de Honor de 1978.
Cant a la Cort d'Honor de la Regina, por R. Yuste.
 
 
 
 
      La Corte de Honor:
 
      Pepa Sánchez Algarra - Falla Plaza Caudillo
      Vicenta Roig Ribes - Falla Victor Pradera
      Amparo-Emilia Ferragud Damiá - Falla Tres Moreres
      María-José Blasco Ortega - Falla El Mercat
      Maru Ferragud Seguí - Falla Santa Bárbara
      Gema Moreno Pastor - Falla Ideal Terraza
      Amparo Fayos Veinat - Falla San José de Calasanz
      Marina Ferragud Ferragud


 
 

 
A la Fallera Major d'Algemesí. Por Anfós Ramón i García.
 
 
 
 
 

lunes, 4 de marzo de 2013

"Les falles i els fallers de 1935", un artículo de D. Juan B. Juan.

 

 
 

La falla del año 1935:
Una poma es la que fon
la perdisió d'este mon.

 
 
 
 
 
   En el llibret de la falla de 1974, Juan B. Juan Baldoví describió cómo fueron las últimas fiestas falleras celebradas en Algemesí en 1935, en un texto titulado "Les falles i els fallers de 1935", del que tomamos este fragmento:
 
 
   "L'any que encapçala aquestes linies va ser el de la darrera falla que's va construir a la vila d'Algemesí: UNA POMA ES LA QUE FON, LA PERDICIÓ D'ESTE MON.
   Amb aquest títol es va plantar dita falla a la plaça de l'Ajuntament. Era aleshores la crítica de la falda curta rant als genolls, segons el gravat que publiquem, en la cual, els personatges que hi havien al voltant els representarem vestits amb roba, sabates o espardenyes, segons l'indumentária que li pertocava a cadascú. L'altária de la falla podria ser d'uns deu metres, aproximadament.
   Jo estime que pa ser aquella época de fa 39 anys, i havent.la construit uns aficcionats, sense cap mestre mes que la bona voluntad de tots, ja podria comptarse com una bona falla. Alló va constituir un gran éxit, gracies a la col.laboració del poble, a l'ajud económic de certes persones, com per exemple el cas del metge don Miguel Tortajada, que per uns numerets de rifa ens va donar VINT DUROS, (i encara regalá els números per si tocava la sort a la Comisió que tornarem a rifar la Radio, objecte de la rifa, i que, per cert encara la conserva Pepe el Coto, el practicant).
   La Comissió Fallera (si aixi podia considerarse), es componia d'una colla d'amics, la majoria tots fusters d'envases de magatzems de taronja.
   El lloc on es reunia la Comissió era la casa del promotor de tot, i també, com era natural, President, Eduard Borrás Sabater (el Campanero), com popularment el coneixia tothom. De vice-president estava Baptista Girbés Bresó; secretari, Joan Vendrell Alventosa; vice-secretari, Jaume Trull Carrasco; depositari, Vicent Garí Llopis; comptador, Josep Girbés Sabater, i certs cárrecs més que de moment no recorde, peró que'n desempenyaven entre altres, Francesc Girbés Naval, Vicent Poblador Alvarez, Vicent Lloret, Vicent Masiá Morales i Vicent Bay. Els cárrecs artístics recaigueren en els pintors Salvador Torres, i Josep Beltrán (autor del bocet de la falla). Salvador Escartí Naval s'encarregava d'escriure amb fina ironia l'explicació i relació de la falla, i, a l'autor d'aquestes linies li pertocava la tasca d'impremptar el llibret de la millor manera que puguera sortir al carrer.
   Abans no era menester, com ara, tant de requisit per a fer una falla, al menys a la vila d'Algemesí, i per aixó resultava tot més senzill.
   Ací tens, estimat lector, descrit en sintesi lo que fon "La Falla i els Fallers de l'any 1935".
 
 
 
 
   Y junto al boceto de la falla de 1935, Juan B. Juan añadió estos versos sobre aquella falla:
 
 
REMEMBRANÇA
 
Per ara, trenta nou anys fa,
pa que la vera tota la gent,
a la plaça de l'Ajuntament
aquesta falla es plantá.
 
Com vestien rant a genoll
tots sentien moltes curruixes,
i ara que van a mitjant cuixes
ja no mouen tant de soroll.
 
Eva, en aquell paratge
per més que fora lista
no va trobar modista
que li fera un altre traje.
 
I tanta vergonya li doná
vores d'aquella manera
que amb un pámpol de figuera
lo que sabem tots, es tapá.
 
 
 
 
 


lunes, 18 de febrero de 2013

Versos del P. Amadeo López i Bomboí. El llibret de la "Falla de la Plaça del Cabdill" de Algemesí, 1974

  




Boceto de la Falla de la Plaza del Caudillo, hoy Plaza Mayor. 1974.




   No se plantaban fallas en Algemesí desde 1935. En 1974 volvió a celebrarse la fiesta, con esta falla de la plaza Mayor, entonces llamada del Caudillo.


   El llibret lo escribió el P. Amadeo López i Bomboí, de las Escuelas Pías. Había nacido en Algemesí en 1917, donde falleció el 18 de febrero de 2006.


   Comenzaba el llibret con los siguientes versos:



LA CIUTAT D'ALGEMESI
HA PLANTAT FALLES PER FI


Clavileny els núbols bat
volant com una gavina
com a símbol ben trobat
d'un entrellat que ens inclina
a viure sense entrellat.


¿Per què, direu, hi ha entrellat
que un puny d'homens drets i fets,
sense por, s'han arriscat
mentre els altres se estan quiets,
i una falla ens han plantat?


¿I després ja de tants anys,
superant un munt d'obstacles,
i amb més pèrdues que guanys,
arriben a fer miracles
pels seus esforços i afanys?


(...)


   Y después de un festivo repaso a los medios de comunicación, la crisis económica (otra más), el paso a nivel de la Renfe que no llegaba nunca (y lo que tardaría en llegar), la E.G.B. (otra reforma educativa), el fútbol, la universidad, y algunos aspectos de nuestra plaza de toros ("També en la falla s'expliquen, que en nostra plaça de bous, on caben sis, dotze en fiquen, i com volen estar tous, els carafalers critiquen..."), el Padre Amadeo terminaba el llibret con un mensaje optimista para el lector:





ADÉU...,I BON PROFIT.

L'explicació i relació
de la falla s'acabat.
Mil gracies per l'atenció,
si el llibret has fullejat.
Si en recordar-lo et somrius,
i un poquet més feliç vius,
sí diré que te entrellat.

(...)


Si la falla un vincle fora
de germanor, i arribara
a fer, que tothom pensara,
que tots nàixen en bon hora,
si l'estima entre tots creix,
el conviure pot ser l'eix
d'una vida encantadora.





 P. Amadeo López i Bomboí (Algemesí, 1917 - 2006).



   Esto ha sido sólo un pequeño homenaje en el aniversario del P. Amadeo.
   Sobre las Fallas en Algemesí ya hablaremos en otra ocasión...




(Todavía en construcción...)




viernes, 16 de marzo de 2012

Las Fallas de 1978















Las Fallas infantiles de 1978.
(Del Libro-programa de Fallas de Algemesí 1978)

  

   
    El libro-programa de las Fallas de  Algemesí de 1978 es un grueso volúmen, sin paginar, con interesante publicidad de la época, y con las fotografías de las Falleras, y los bocetos de todas las Fallas (como muestra, los de las fallas infantiles).
   Incluye colaboraciones de Juan Montrull Bartual (Presidente de la Junta Local Fallera), el Alcalde Vicente Revert i Domingo, Martí Dominguez, Salvador Escartí Naval (dos textos), Josep Ferragud Ahuir, Rafael Yuste, Maru Ferragud, Ricard García i Blasco, Francesc Josep Llàcer, y Roberto Brocal Olmos (diputado provincial).
   Y los habituales versos correspondientes a la "Explicació de la falla", y los dedicados a las Falleras Mayores.
   Incluye, además, unos versos de 1938: "En memoria a l'inoblidable i desaparegut faller Eduard Borras. Treballet dedicat en 1938. Per Salvador Escartí Naval, 13 Abril 1938".