La falla del año 1935:
Una poma es la que fon
la perdisió d'este mon.
En el llibret de la falla de 1974, Juan B. Juan Baldoví describió cómo fueron las últimas fiestas falleras celebradas en Algemesí en 1935, en un texto titulado "Les falles i els fallers de 1935", del que tomamos este fragmento:
"L'any que encapçala aquestes linies va ser el de la darrera falla que's va construir a la vila d'Algemesí: UNA POMA ES LA QUE FON, LA PERDICIÓ D'ESTE MON.
Amb aquest títol es va plantar dita falla a la plaça de l'Ajuntament. Era aleshores la crítica de la falda curta rant als genolls, segons el gravat que publiquem, en la cual, els personatges que hi havien al voltant els representarem vestits amb roba, sabates o espardenyes, segons l'indumentária que li pertocava a cadascú. L'altária de la falla podria ser d'uns deu metres, aproximadament.
Jo estime que pa ser aquella época de fa 39 anys, i havent.la construit uns aficcionats, sense cap mestre mes que la bona voluntad de tots, ja podria comptarse com una bona falla. Alló va constituir un gran éxit, gracies a la col.laboració del poble, a l'ajud económic de certes persones, com per exemple el cas del metge don Miguel Tortajada, que per uns numerets de rifa ens va donar VINT DUROS, (i encara regalá els números per si tocava la sort a la Comisió que tornarem a rifar la Radio, objecte de la rifa, i que, per cert encara la conserva Pepe el Coto, el practicant).
La Comissió Fallera (si aixi podia considerarse), es componia d'una colla d'amics, la majoria tots fusters d'envases de magatzems de taronja.
El lloc on es reunia la Comissió era la casa del promotor de tot, i també, com era natural, President, Eduard Borrás Sabater (el Campanero), com popularment el coneixia tothom. De vice-president estava Baptista Girbés Bresó; secretari, Joan Vendrell Alventosa; vice-secretari, Jaume Trull Carrasco; depositari, Vicent Garí Llopis; comptador, Josep Girbés Sabater, i certs cárrecs més que de moment no recorde, peró que'n desempenyaven entre altres, Francesc Girbés Naval, Vicent Poblador Alvarez, Vicent Lloret, Vicent Masiá Morales i Vicent Bay. Els cárrecs artístics recaigueren en els pintors Salvador Torres, i Josep Beltrán (autor del bocet de la falla). Salvador Escartí Naval s'encarregava d'escriure amb fina ironia l'explicació i relació de la falla, i, a l'autor d'aquestes linies li pertocava la tasca d'impremptar el llibret de la millor manera que puguera sortir al carrer.
Abans no era menester, com ara, tant de requisit per a fer una falla, al menys a la vila d'Algemesí, i per aixó resultava tot més senzill.
Ací tens, estimat lector, descrit en sintesi lo que fon "La Falla i els Fallers de l'any 1935".
Y junto al boceto de la falla de 1935, Juan B. Juan añadió estos versos sobre aquella falla:
REMEMBRANÇA
Per ara, trenta nou anys fa,
pa que la vera tota la gent,
a la plaça de l'Ajuntament
aquesta falla es plantá.
Com vestien rant a genoll
tots sentien moltes curruixes,
i ara que van a mitjant cuixes
ja no mouen tant de soroll.
Eva, en aquell paratge
per més que fora lista
no va trobar modista
que li fera un altre traje.
I tanta vergonya li doná
vores d'aquella manera
que amb un pámpol de figuera
lo que sabem tots, es tapá.
%2Blacorrespondenciadevalencia%2B-%2Bcopia.jpg)
%2Blacorrespondenciadevalencia%2B-%2Bcopia.jpg)
%2Blacorrespondenciadevalencia%2B-%2Bcopia.jpg)
