Portada de La Missa de Guitarretes, de Lluís Martínez, 1958.
Hoy ha comenzado en la basílica de Sant Jaume la tradicional Novena de Guitarretes a la Virgen de la Salud.
Lluís Martínez Domínguez (Algemesí, 1903 - 1969), realizó una crónica en verso de las costumbres, fiestas, personajes y tradiciones del Algemesí de la primera mitad del siglo XX, publicando una serie de libritos, siempre en la Imprenta Juan B. Juan. El primero fue este, en 1958, titulado "La Missa de Guitarretes", del que se hizo una segunda edición en 1964. Dedicó la obrita a su amigo Josep Girbés Botella, y la segunda edición a Vicent Vázquez Domínguez.
En La Missa de Guitarretes vemos reflejada esta tradición de Algemesí, descrita con esos toques de humor siempre presentes en los versos de Martínez, y unos lugares y unas gentes que todos los lectores podían reconocer, en un cuadro costumbrista en el valenciano de la calle, con sus castellanismos y elementos dialectales típicos de esta zona de la Ribera.
Comienza con esta:
INTRODUCCIÓ
La Missa de Guitarretes
és d'un pur sabor local;
costums i tradicions fetes
que es guarden quasi integrals.
Jo no soc historiador...
Jo no soc historiador...
ni pensé profunditzar;
sóc un pobre versador
de la cosa popular.
Com sempre, tracte l'assumpt
Com sempre, tracte l'assumpt
baix l'aspecte general,
diguem per damunt, damunt,
humà i de valor real.
De sempre he conegut
De sempre he conegut
la novena dedicà
a nostra mare adorà
la Verge de la Salud.
La gente que acude a la Novena de Guitarretes, tan temprano y con el frío de noviembre, desde cada rincón del pueblo, los que llegan tarde porque se han dormido, los que no pueden ir y escuchan desde casa las campanas que llaman a misa, la iglesia de San Jaime llena, la Virgen de la Salud en el Altar Mayor, y a la salida los típicos churros con chocolate.
Pel mercat i carrer Arbres,
al carrer sant Sebastià,
la gent també va gelà
buscant la porta de l'Aire.
Al segon vol de campanes
Al segon vol de campanes
alló pareix un viver;
venen per tots els carrers
les persones mes tardanes.
(...)
Qué bonic es despertar,
quan en eixes matinaes
el repic del campanar
nos pareix un cant d'albaes!
Es un volteig general
que desde l'infancia, sempre
sap a festa patronal
del set al vuit de setembre.
Eixe voteig de campanes
tots els fills d'Algemesí,
Vixquen, no vixquen ací,
el porten en les entranyes.
(...)
L'eixida se fa "en apuros",
sents el fresquet de l'ambient,
i l'olor d'oli dels churros,
l'olor de l'oli calent.
Els te fregits la xurrera,
preparats i calentets;
la cosa va de primera
si els churros están sequets.
(...)
Torna pel mateix camí
cadascú als seus quefers,
animant tots els carrers
d'alegría pel matí.
Són matins plens d'emoció,
i si mol poc hem dormit,
guanyem en satisfacció
per al cos i l'esperit.
(...)
Torna pel mateix camí
cadascú als seus quefers,
animant tots els carrers
d'alegría pel matí.
Són matins plens d'emoció,
i si mol poc hem dormit,
guanyem en satisfacció
per al cos i l'esperit.
Dudábamos si incluir los versos completos, ya que es algo extenso (en cualquier caso existe una edición de la obra completa de Lluís Martínez publicada en 2001), así que hemos dejado al menos esta selección.
No hay comentarios:
Publicar un comentario