Portada del llibret Tres de Febrer, Dia de Sant Blai Gloriòs, de Lluis Martínez Domínguez, publicado en 1969.
TRES DE FEBRER
DIA DE SANT BLAI GLORIOS
El dia Sant Blai Gloriós
tindre un rotllo era precís,
Cas de "gola" collectiva,
comboi de grans i de xics.
_________
A l'esglesia del convent
n'hi havia festa major,
tot el poble allí es bolcava,
festa d'infants i d'amor.
Per Sant Blai es ple l'hivern,
fa aire i el fret apreta;
peró el rotllo es algo etern,
igual si plou com si neva.
Les devotes de Sant Blai,
amb un fervor eixemplar
al forn no faltaven mai
per fer rotllos, sens parar.
Missa major a Sant Blai,
i després la comunió;
seguidet, peró despai,
venia la bendició.
Les "marongues" malpensades
les cries al bras portaven
amb gran avalot, cridant,
desconfiant les "marongues"
pensaven que no aplegaven.
Mares, no's desinquieteu!,
dia a crits el "Salinero".
Xiques, per Déu, no apreteu!
Que vos passe el "dessespero"!
Els xiquets, amb mocs i baves,
amb el rotllo carrregats,
plens d'infantil alegria
van cantant entusiasmats.
Acabat per fi el repart,
cistellades ne sobraven,
i amb cristiana caritat
als xiquets pobres portaven
aquets rotllos benheits,
que per grácia es repartien.
Amb gran ordre, sense crits,
els pobres els recibien.
Festa infantil amorosa
i de gran sentit humá.
Que torne a náixer frondosa
baix bon auspici cristiá.
Moltes senyores, a casa,
igual mitja que una mida,
als rotllos donaven grácia
amb finor i maestria.
Era propi molt enjorn
si'l temps estava gelat,
portar-los ben prompte al forn
a l'alcavó atemperants.
Com Sant Blai ve per l'hivern,
el fret la pasta gelava,
i l'alcavó, calentet,
calories li donava.
Altres dones de del forn
portaven amb gran orgull
de rotllos una gran post.
A tongades, fent cormull.
En tots els forns n'expossaven
en varietat de tamanys
per a que pugués comprar-ne
els que dol porten enguany.
L'aire gelat de Llevant
refrescava tot el dia,
peró fea sol constant.
En vesprada de alegria,
xics i xiques, comboiats,
tot el mon alçava el vol,
del berenar carregats,
ben prompte per pendre el sol.
La jovenalla, a les eres
- tot el poble més novell -;
tots cridant, pegant carreres.
Preciosos costums aquells!
La vesprá convida a eixir,
a estirar un poc les cames,
i de pas poder collir
algun grapaet de faves.
Favetes, faves fregides!
amb bocins de cansalá,
fortalesa i vitamines.
Faves sucades amb pa!
La vespra anava caiguent,
s'havia fet prou el gos,
i un poc moixa diu la gent
adéu a Sant Blai Gloriós,
adéu a Sant Bai Gloriós,
pressagi de primavera,
amb carreres, balls i bots
ja la sang jove s'altera.
LA FI
La fiesta de San Blas se celebraba en Algemesí casi como una fiesta mayor, con la Misa seguida por la bendición de los rollos. Se conocía como "El dia del rollo" (pronunciado "eldialrollo").
Lluis Martínez Domínguez (Algemesí, 1903 - 1969) escribió estos versos a la fiesta de San Blas que dedicó a D. Vicent Sos i Romeu. El dibujo de la portada y demás ilustraciones son de Perezfons, pseudónimo del farmacéutico y escritor D. Joaquim Pérez. Lluis Martínez, todo un cronista en verso de las costumbres de Algemesí, describe una de las tradiciones festivas más importantes (incluso en los colegios no había clase por la tarde).
Y aparecen personajes reales, como el Salinero (este apodo o mal nom tenía la familia de un sacerdote hijo de Algemesí, que al parecer era el que estaba bendiciendo los rollos).
Describe además alguna costumbre antigua, cuando explica cómo los hornos preparaban rollos para vender a "els que dol porten enguany" (es decir, que las familias de luto no hacían los rollos en casa, como señal de duelo, y se limitaban a comprarlos). Porque lo normal antiguamente era llevar la masa al horno para cocer, sobre una tabla de madera ("la post"), tal y como se ve en la ilustración de la portada.
Y hay palabras poco usadas hoy, como les marongues, que se podría traducir por las "madrazas" o las "marujas". Y otra aún menos conocida, "alcavó".
Los rollos bendecidos sobrantes se repartían entre los niños pobres.
Como era habitual, este llibret de versos de Lluis Martínez se imprimió en la Imprenta Juan B. Juan, en la calle Calvo Sotelo, hoy Ronda d'Alzira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario