Versos de Lluis Martínez: Tres de Febrer. Dia de Sant Blai Gloriós ("el dia del rollo")

Portada del llibret Tres de Febrer, Dia de Sant Blai Gloriòs, de Lluis Martínez Domínguez, publicado en 1969.

TRES DE FEBRER

DIA DE SANT BLAI GLORIOS



El dia Sant Blai Gloriós

tindre un rotllo era precís,

Cas de "gola" collectiva,

comboi de grans i de xics.

_________

A l'esglesia del convent

n'hi havia festa major,

tot el poble allí es bolcava,

festa d'infants i d'amor.

Per Sant Blai es ple l'hivern,

fa aire i el fret apreta;

peró el rotllo es algo etern,

igual si plou com si neva.

Les devotes de Sant Blai,

amb un fervor eixemplar

al forn no faltaven mai

per fer rotllos, sens parar.

Missa major a Sant Blai,

i després la comunió;

seguidet, peró despai,

venia la bendició.

Les "marongues" malpensades

les cries al bras portaven

amb gran avalot, cridant,

desconfiant les "marongues"

pensaven que no aplegaven.

Mares, no's desinquieteu!,

dia a crits el "Salinero".

Xiques, per Déu, no apreteu!

Que vos passe el "dessespero"!

Els xiquets, amb mocs i baves,

amb el rotllo carrregats,

plens d'infantil alegria

van cantant entusiasmats.

Acabat per fi el repart,

cistellades ne sobraven,

i amb cristiana caritat

als xiquets pobres portaven

aquets rotllos benheits,

que per grácia es repartien.

Amb gran ordre, sense crits,

els pobres els recibien.

Festa infantil amorosa

i de gran sentit humá.

Que torne  a náixer frondosa

baix bon auspici cristiá.

Moltes senyores, a casa,

igual mitja que una mida,

als rotllos donaven grácia

amb finor i maestria.

Era propi molt enjorn

si'l temps estava gelat,

portar-los ben prompte al forn

a l'alcavó atemperants.

Com Sant Blai ve per l'hivern,

el fret la pasta gelava,

i l'alcavó, calentet,

calories li donava.

Altres dones de del forn

portaven amb gran orgull

de rotllos una gran post.

A tongades, fent cormull.

En tots els forns n'expossaven

en varietat de tamanys

per a que pugués comprar-ne

els que dol porten enguany.

L'aire gelat de Llevant

refrescava tot el dia,

peró fea sol constant.

En vesprada de alegria,

xics i xiques, comboiats,

tot el mon alçava el vol,

del berenar carregats,

ben prompte per pendre el sol.

La jovenalla, a les eres

- tot el poble més novell -;

tots cridant, pegant carreres.

Preciosos costums aquells!

La vesprá convida a eixir,

a estirar un poc les cames,

i de pas poder collir

algun grapaet de faves.

Favetes, faves fregides!

amb bocins de cansalá,

fortalesa i vitamines.

Faves sucades amb pa!

La vespra anava caiguent,

s'havia fet prou el gos,

i un poc moixa diu la gent

adéu a Sant Blai Gloriós,

adéu a Sant Bai Gloriós,

pressagi de primavera,

amb carreres, balls i bots

ja la sang jove s'altera.

LA FI

    La fiesta de San Blas se celebraba en Algemesí casi como una fiesta mayor, con la Misa seguida por la bendición de los rollos. Se conocía como "El dia del rollo" (pronunciado "eldialrollo").

   Lluis Martínez Domínguez (Algemesí, 1903 - 1969) escribió estos versos a la fiesta de San Blas que dedicó a D. Vicent Sos i Romeu. El dibujo de la portada y demás ilustraciones son de Perezfons, pseudónimo del farmacéutico y escritor D. Joaquim Pérez. Lluis Martínez, todo un cronista en verso de las costumbres de Algemesí, describe una de las tradiciones festivas más importantes (incluso en los colegios no había clase por la tarde).

   Y aparecen personajes reales, como el Salinero (este apodo o mal nom tenía la familia de un sacerdote hijo de Algemesí, que al parecer era el que estaba bendiciendo los rollos).

   Describe además alguna costumbre antigua, cuando explica cómo los hornos preparaban rollos para vender a "els que dol porten enguany" (es decir, que las familias de luto no hacían los rollos en casa, como señal de duelo, y se limitaban a comprarlos). Porque lo normal antiguamente era llevar la masa al horno para cocer, sobre una tabla de madera ("la post"), tal y como se ve en la ilustración de la portada.

   Y hay palabras poco usadas hoy, como les marongues, que se podría traducir por las "madrazas" o las "marujas". Y otra aún menos conocida, "alcavó".

   Los rollos bendecidos sobrantes se repartían entre los niños pobres.

   Como era habitual, este llibret de versos de Lluis Martínez se imprimió en la Imprenta Juan B. Juan, en la calle Calvo Sotelo, hoy Ronda d'Alzira.