El Cristo de la Agonía. Postal.
Fuente: Biblioteca Valenciana / BV Fondo gráfico. BV José Huguet JH28/292
La fiesta del Cristo se celebraba en Algemesí con la solemnidad de una fiesta patronal a principios del XX. Ahora se está intentando recuperar esta tradición, a pesar de los inconvenientes de la fecha.
El "Cristo de las paellas": así se solía llamar, como señalaba Josep Antoni Domingo en su libro Festa a la Ribera (1983), imprescindible texto sobre las fiestas antiguas y actuales de Algemesí.
En 1917, D. Manuel Ros Ruíz (Valencia, 1890 - 1970), maestro en Algemesí, publicaba esta crónica, llena de imágenes de una época hace mucho desaparecida, en la revista La Ribera, Semanario inofensivo. Llama al Día del Cristo la "festa de les paelles", que aquel 6 de agosto de 1917 acabaron pasadas por agua... Reproducimos el texto, con su peculiar ortografía, todo un testimonio de las costumbres de la época:
"LA FESTA DEL CRISTO
El sól molt content s'asoma allá llunt. L'aigua del mar es vist de colors fantástics pera resibirlo. El sól es mira en l'espill del mar, y convensut de que está hermós, comensa a derramar sa llum benhechora per tots els ambits sens fer distinció entre póbres y rics...
En el sól blabós no ya ni un nugolet. El día es francament hermós...
Els pardalets, angrunsanse en les ramentes dels abres, matisen l'ambient en sons tríns tan armoniosos com variats... Els abres sacudixen sa perea y derramen llágrimes d'alegría, pues van a resibir el aliment de tots els díes: el sól.
El día naix, pero naix en eixe optimisme própi dels díes de festa... vestint les millors gales... es el día del Cristo...
-----
Les dones preparen els pollastres, els patos y tots els arreos nesesaris per a una bóna paella. Els chiquéts plóren, mich endormiscats.
Els novios molt desvanits esperen impasiéns l'hora de poderse sentar ben chuntéts en el carro... Els hómens enganchen els carros. Com han de apuchar tants, ya qui trau les post del llit pera asientos... Ya están tots dalt... Tots están contents. En la cara pórten retratá l'alegría que sons córs senten... S'óuen les guitarres... Canten y chillen com si anaren a una fira... Van al camp a selebrar el día... el día clásic de les paelles. Entre la gran chillería se óu la fórta veu del carreter... Boixque, Careto. Ahu, ahu, Platero...
----
Mentres els atres preparen el dinar, uns novios platiquen baix la sombra d'un taroncher.
- Pepet, ¿Hem bóls molt?
- Molt, Fineta. Molt. No se cóm dirteu per a que te convenses. Ten bullc com més no puc ya. Més qu'el pardalet la llibertat; més qu'el malalt la salut; més qu'el pres la llum del sól; més qu'els peixets a l'aigua.
Te bullc molt, molt, te desiche y te respéte, pues sólament de volerte soc felís, molt felís...
- ¿De veres?
- Si, Fineta. El sélebre Don Juan feu moltes tonteríes per una apósta, pero yo soc capás de ferne més encara per ton voler... per ton amor...
- ¡Chiquets, la paella está cuita! ¡A dinar! ¡A dinar!... Sentáts en térra y rodant la paella acaben hasta... en l'últim granet d'arrós.
----
- A casa, a casa que va a plóure.
Uns núgols negrencs y molt llechos cubrixen l'espay. El ruido dels trons es fosc pero se va acostant. La tempestad que s'aproxima es gran y fa tremolar al més templát... Enganchen els carros... , y molt apresurosos puchen dalt. Están trists. El día s'astropeat... Comensa a plóure y a pesar de qu'els carros pórten vela, es bañen... Tots callen hasta que arriben al póble... En el moment d'entrar tots canten (encara que no tinguen ganes) per a qu'els que no han eixit no vachen a creure que aquells huan pasat mal...
Aixina acabá la festa de les paellesd'Alchemesí el día 6 d'Agost del añ 1917.
M. Ros"
La Ribera, Semanario inofensivo se publicó en Algemesí entre julio y agosto de 1917.